diumenge, 25 d’octubre de 2009

ELS CINGLES DEL COLLSACABRA

El Panta de Susqueda
El Collsacabra es situa el sector oriental d’Osona, a llevant de la plana de Vic i darrera el Montseny.

El passat Diumenge dia 18 d’ Octubre varem fer la sortida de Tardor amb el Cercle d’ Amics dels Parcs Naturals, aquesta vegada vem triar el recorregut llarg, d’una distància total de 10 Km, amb un desnivell acumulat en pujada de 250m.El recorregut es va iniciar el coll de Conreu, al llarg de la passejada es va resseguir el tram de Cinglera de Casadevall vem disfrutar d’unes immenses panoràmiques: el cingle del Far, l’ agullola de Rupit, la vall de Susqueda, el salt de Sallent i finalment del poble de Rupit.
Com que tinc molta documentació d’ aquesta sortida, l’organitzaré en diferents posts,concretament 7, segons es tracti de geologia, botànica, i un dedicat al poble de Rupit, que és realment encantador.

ELS CINGLES DEL FAR




Va de llegenda:

El Santuari del Far ( 1123 m.), diuen va ser construit per uns mariners que es van perdre durant una tempesta, al veure el cingle es van poder orientar, va ser com una brúixola. De fet ens els dies mes clars desde dalt es poden veure les Medes.

RUPIT
























Al llindar de la comarca d'Osona entre els cingles d'Aiats i la Garrotxa hi ha aquest poble que es el més admirat del Collsacabra.

Hi podem destacar el seus carrers empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el pont penjat de fusta, l'esglesia de Sant Miquel d' estil barrocneoclàsic.
Hi ha una dita que diu que el poble de Rupit és el més antic del món. Quant demanen el perquè, contestem que sí, que es una cosa certa i ben provada, ja que el nostre primer pare, Adam, quan anava a fer “les seves feines”, hi anava a Rupit (arrupit). Es veu que sols és una cosa d’imaginació i de canviar alguna lletra.

L'AGULLONA DE RUPIT



També ens van explicar una que altre llegenda, aquesta n'es una:



Hi havia per aquestes contrades un gegant terrible i cruel. No parava d’espantar tota la gent, bona, senzilla i treballadora que habitava per aquests verals. Se’ls emportava les ovelles, els remats i fins i tot havia tropellat algun pastor. La gent tota esperugida vivia sempre amb la por, amb l’ai al cor.Un día es reuní tota la gent i parlà de com ho farien per defensar-se d’aquest gegant. Veient que tots els medis humans eren fallibles, invocaren l’ajuda divina. Déu escoltà la seva pregària i els envià com a protector l’Arcangel St. Miquel.Un jorn St. Miquel i el gegant que no era altre que Llucifer, tingueren un terrible combat, aquest en veure’s ja vençut i derrotat, abans de tornar-se’n a l’eternal abim, posà un peu al Far i l’altre al pla Boixer, agafà l’espasa i la clava amb tanta fúria sobre la cinglera de l’Agullola que aquesta es migpartí i quedà formada aquesta penya gegant que té el nom de l’Agullola de Rupit.
Recorda encara, aquest fets, el Castell de l’Embastida que fou l’escenari on tingué lloc aquesta aferrissada lluita.
Abraonats en cruel guerra, caigeren cinglera avall. Avui encara es poden veure en les penyes de roca viva del grau de Sallent les petjades de St. Miquel i les ungles del dimoni que feren en rebotre en el zig-zag del camí que baixa el grau. No gaire avall del Salt de Sallent hi ha el Gorg de la Trapa i per aquest forat es per on el dimoni, vençut i espogurit, s’esmunyi cap a l’infern.

REFRANYS

Aprofitant l'avinentesa de que en el proper post anomeno el gla del roure per escriure aquests refranys catalans.

"DONAR UN GLA PER FER CAGAR UN ROURE"
(Fer un obsequi petit amb l'itenció d'obtenir un benefici molt superior).

"UNA GLA FA UN ROURE"
(De causes petites neixen efectes grans).

EL GLA DE ROURE



El fruit del roure està proveit d'una cúpula a la base, tots ho sabem!, però el que no habia vist mai es aquesta curiosa formació, com si es tractes d'un "paraigues" . la guia de la sortida ens va explicar que es degut a un mecanisme de defensa que activa el roure per protegir-se d'un cos extrany, en aquest cas, una mosqueta que utilitza el gla per anidar els seus ous.

Ven curios oi!

EL SALT DE SALLENT




El conjunt de rierols i fonts que brollen a les crestes del Collsacabra formen la riera de Rupit, les seves aigües abans d’ abocar-se al pantà de Susqueda, dibuixen petits gorgs i cascades com el salt de Sallent, amb una caiguda vertical de 100 metres que es pot contemplar des d’un mirador.

NUMMULITS




La roca calcària dels cingles del Collsacabra, ens mostra com era la vida submarina fa milions d’anys. Els nummulits (animals invertebrats marins), els fòssils els podem veure en gran quantitat. També anomenats “dinerets “.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

EL ROSER SILVESTRE



A les sortides de Parcs aprenem moltes cosetes:


El Roser Silvestre es un arbust, conegut també com a gavarrera, roser bord, roser caní.
Els seus fruits, anomenats “tapa-culs” tenen una diversitat de propietats per la salud: efecte astringent, antidiarreic, diürètic, vitaminíc (vitamina C i E)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

LA MATERNITAT D' ELNA



Obra d'Assumpta Montellà i Carros. Tot va començar sent una investigació pel seu treball de recerca a l’UAB, més tard es va pensar en fer aquest llibre.
Mitjançant el testimoni de tres mares, els nens de l’exili (que 65 anys desprès ens han explicat com es van sentir en un país d’acollida), la pròpia Elisabet Eidenbenz en la que en l’ any 2006 la Generalitat de Catalunya li va coincidir la Creu de Sant Jordi. (distinció anual que concedéis la Generalitat a entitats o persones que haguin prestat seveis a Catalunya).
El llibre ens narra la situació durant la caiguda de la Republicà Espanyola, l'èxode massiu els camps de refugiats d’Argelers,Sant Cebrià, El Bacarés i Ribesaltes. La història d’una jove mestre suïssa que viatja a Espanya com a voluntària, transforma un vell palauet abandonat a Elna, al Rosselló, població situada a la Catalunya Nord, en una maternitat on acollir les futures mares dels camps dels sorrals de la platja. Durant el període comprès entre el gener de 1939 i l’ abril de 1944 fins quan els alemanys forçen el tancament. Sense Elisabeth Eidenbernz aquests nadons, cinc-cents noranta-set, no haguessin sobreviscut degut a les condicions infrahumanes dels camps a on no hi habia ni barracons, ni aigua potable, ni latrines.Només filferros, sorra i mar.
Una aventura de dones i nens, de naixements, de vida.
Algú ha dit que aquesta és la Llista de Shlinder catalana.

Esgarrifós!

diumenge, 11 d’octubre de 2009

SANTA CREU I CAN PORTELL "LA MASIA" (ITINERARIS)











Avui he fet un recorregut desde el Castell Ciuró fins a Santa Creu d'Olorda, per el GR- 92,el camí és ample i fa pujada, passa entre camps de conreu,la major part d'oliveres i ametllers ara abandonats. En els posts anteriors aquest podeu observar part d'aquest itinerari; Castell Ciuró, Can Vilagut pasant per Can Portell (ara reconvertida en Restaurant, reconegut per les seves calçotades) fins arribar a Santa Creu (328 m), paratge molt concorregut els dies de festa; hi ha una església romànica, una gran esplanada amb àrea de lleure i una antiga mina de pissarres negres.

LA PEDRERA DELS OCELLS (ITINERARIS)







PEDRERA DELS OCELLS






L’any 1985-1987 quan la Corporació Metropolitana de Barcelona, va remodelar l’esplanada de Santa Creu d’Olorda, va transformar l’antiga pedrera en un auditòrium però degut a la inestabilitat del terreny es van produir alguns desprendiments que van posar punt i final a l’us públic de l’amfiteatre.
Desde principis dels anys nouranta s’ha reconvertit en una àrea natural d’us public. S'ha creat una zona humida en la que poguin niar diferents espècies d’ocells, com la merla o la mallerenga i amfibis com l’espiadimonis i la reineta i a la vegada un mirador que permet contemplar les diferent característiques geològiques de la pedrera. Les aigües del fondal són àcides i molt carregades de metalls, resultat del drenatge àcid de les pissarres.
El color negre de las pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Una de les seves utilitat era la d’acolorir el ciment.
Les llicorelles o pissarres son les roques més abundants a la serra de Collserola. Es van formar durant el Paleozonic, el que vol dir que tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Entre las pissarres de la pedrera podem trobar minerals de; sofre, fosforita, grafit, magnetita.

CAN VILAGUT (ITINERARIS)




CAN VILAGUT (175 m.)

Masia datada el 1368.A la façana principal hi ha un rellotge de sol del 1786.
La trobem en l’antic camí de Santa Creu d’Olorda.

CASTELL CIURÓ (ITINERARIS)











EL CASTELL CIURÓ (153 m.)





El castell, està situat dalt d’un turó al nord-est de la vila.Molt malmès conseva les parets d’opus spicatum,considerades entre les millors de Catalunya.
Actualment el castell es propietat municipal, i l’entorn ha estat reconvertit en àrea de lleure.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

RIERA DE BONET (ITINERARIS)



RIERA
DE
BONET

Recull les aigües al peu de l’explotació de la pedrera de la “Cimentera Sanson”, a la vessant occidental del Puig d’Olorda.
Amb un desnivell molt fort presenta uns cabals molt irregulars, a la tardor i l'hivern aflora el cabal d'aigua. Té una longitud total d’uns tres quilòmetres. Hi vessen les seves aigües les fonts de la Tartana, d’en Manelet, Can Graner i la del Rajolí, actualment tapiada.
A la fondalada del torrent passem entremig de petits horts en règim de lloguer i entre bardisses i un espès canyisser.

SANT PERE DE ROMANÍ (Itineraris)




MOLINS T'ESTIMO !

ERMITA DE SANT PERE DE ROMANÍ




L’ermita, és avui l’únic testimoni d’estil romànic del nostre terme. Té una senzilla construcció, amb una sola nau de planta quadrada, absis semicircular i volta de canó, campanar d’ espadanya. Adossada a l’ermita s’ aixeca una torre.Esta situada en un petit turó a llevant de la vila.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

28 anys del " CAMELL" (la nostra bèstia)

video

http://www.amicsdelcamell.com/ Entreu aquesta web i trobareu tota l'informació que desitjeu saber referent al nostre benvolgut "Camell": història, mides, de que esta fet etc.

divendres, 2 d’octubre de 2009

ET DONARÉ LA TERRA




Obra de l’escriptor català Chufo Llorens (1931). Novel·la històrica, ambientada a la Barcelona del 1052.Martí Barbany protagonista principal està inspirat en la vida de Ricard Guillem. Martí un camperol, arriba a Barcelona disposat a conquerir un lloc a la societat, el títol de ciutadà.
Paral·lelament hi ha la història de Ramon Berenguer I (comte de Barcelona) i els seus amors adúlters amb Almodis de la Marca,esposa del compte de Tolosa,una història que va provocar molts problemes polítics.
Intigres, amors impossibles,aventures.
Hi ha qui pensara que s’ha sembla a la Catedral del Mar d’Idelfonso Falcones, el que passa en les dues es que el personatge lluita per a aconseguir la ciutadania, totes dues obres transcorren a la Barcelona medieval, amors impossibles, comerciants i jueus.
Us la recomano tot i les seves 723 pag. Es llegeix molt bé, t’enganxa i et fa patir fins a l’ultim moment!