dissabte, 15 de juny del 2013

FIL DE LLUM ( Andreu Rifé)



Quan sento que tot s'ha acabat
que no sé aixecar el cap
que no tinc forces per continuar cap endavant

Quan sento que m'he fet petit
que ja no crec en mi
que el món continuaria igual si jo no fos aquí

Llavors m'esforço a recordar
la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant

Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant

Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera

Quan sento que res té sentit
que el món està girat
que no sé com posar un peu a terra i recomençar

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat
i cau cada desig que m'ajudava a avançar

Torno altre cop a recordar
la teva cara el meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant

Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant

Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera

1 comentari:

  1. Magnifica lletra, encara que es refereix a la malaltia es aplicable a qualsevol estat d'ànim.
    Petonets germaneta.

    ResponElimina